SO SORRY!

Ho sento! Ho sento! Ho sento! Sé que heu estat pendents del blog i aquesta humil reportera us ha fallat. Gràcies pels voistres comentaris, el suport mai arriva tard.

En fi, en resum estem estupendamente i encantats de la vida però per redimir-me us escriure la crònica de cada dia com ho haruria d’haver fet.

DAY ONE: Mullant-nos els peuets…

El primer dia va arribar enmig de nervis, nusos de corbata impossibles i clac clac de tacons amunt i avall. La Xènia es va despertar bastant nerviosa perquè no hi havia manera de planxar bé les arrugues de la seva faldilla (tenim definitivament la head delegate més elegant) però un cop superada la crisis vam baixar a esmorzar (Déu meu això si que és un buffet i la resta són tonteries!) i vam agafar el taxi cap al Centre de convencions (caminar amb tacons? jajaja).

En arribar la head-delegate i la sub-head-delegate ens vam posar a la interminable cua per a les inscripcions mentre la resta anaven a polular i a començar a conèixer la gent.

Després d’un kilòmentre en zig zag vam fer les inscripcions i VOILÀ! TOT ESTAVA BÉ! Jo i la Ikus al comitpè adevuat, els social events reservats i els posistion papers ens van dir que podiem entregar-los al dia següent al chair. Sincerament, estàvem sorpresos de no haver ficat la pota encara...feia un dia preciós i els taconets de xarol i les corbates a ratlles brillàven per tot arreu.

Després la Xènia i el Carles van tornar al nostre magnífic hotel (us he dit ja que és preciós?) i la resta vam anar a un sueprmercat a comprar coses pel GLOBAL –VILLAGE! En principi només voliem fer sangria però ens vam anar animant i vam acabar tirant la casa per la finestra i comprant no només sangría sinó, pa amb oli i tomàquet, pernil, xoriço, olives, roses de plàstics, mantellets vermells, cartulines per penjar les fotos....en fi, que no ens hi cabia al taxi de tornada.

Vam haver de portar-ho tot a la opening ceremony perquè el Global village es feia al mateix lloc. Van ser 2 hores de discursos. Després de que parlés el director de la uni de Puebla, l’alcalde i el governador de l’estat estavem tots dormint quan va arribar el garn discurs: un economista indi que a mi va aconseguir posar-me la pell de gallina durant tota la seva xerrada. La Xènia quasi plora amb les mostres de danses tardicionals.

I després dels alentadors discursos de l’estil “sou vosaltres qui cambiarà el món, sou joves, bén formats i plens d’esperances en el futur..blablabla” va venir el que jo anomeno carinyosament “Sodoma i Gomorra” és a dir el GLOBAL VILLAGE.

Ja veureu les fotografies però heu de saber que la nostre paradeta va triumfar com ninguna!!! La gent anaba boja per la sangria i el Jamon serrano!

Mentrestant (i ja sé que comparar és lleig però no puc evitar-ho) els de la complutense de Madrid van haver de tancar la seva perquè només tenien una enorme bandera d’Espanya (torito inclòs) i una sangría infecte.jeje.Nosaltres vam decidir que el nostre seria Barcelona així que vam posar fotos i un cartell que posava “Barcelona means FIESTA”. Molt xulo. Jo disfressada d’andalusa i la Xènia amb la samarreta del Barça.

Us explicaria la resta de la nit però la meva memòria es comença a difuminar a partir de la quarta paradeta entre xupitos de tequila i xocolata de la parada de Suïssa.jeje.

Només resten fotografies que no recordo que em fessin i algunes imatges borroses...Noies sense samarreta, tothom tocant-se, la Sílvia amb la corbata al cap d’un noi belga, els castellers i el meu ventall desapareguts...i els ulls blaus gris de l’Ian, un altre noi belga, que em va deixar més marejada que l’alcohol..

Així va acabar els nostre primer dia, entre riures etílics i pa amb tomàquet.

Corto i cambio