sábado, 29 de marzo de 2008

DAY TWO: Fins a la cintura…

Per fi el gran dia va arribar! Superant la por, cadascú va entrar als seu comitè i va votar tema. Ha tots ens va tocar el que volíem menys al pobre Carles que li va tocar el dels nens soldats. Sí, es cert, no erem els més preparats però vam decidir que no ens faríem enrrera..SLOVENIA IS ON THE FLOOR i que es noti!!! Jeje

Cal dir que la votació no va ser gaire emocionant però va estar bé per començar a veure de què anava el tema i situar-nos aliats al costat. El Gerard i jo ens vam seure amb Noruega (delegació que ja haviem conegut al avió) i Finlandia (una parella de mexicans encantadors).

Quan vam acabar, un altre cop a l’hotel a reposar-nos i preparar-nos per el següent social event: LA NOCHE MEXICANA! Una hora d’autobús per arribar i escortats per policia en tot moment! No us podeu imaginar quanta seguretat dúiem! Jo estava esperant que aparegués el Ban Ki Moon en qualsevol moment però no no...la seguretat era per nosaltres! Un cotxe per cada autobús i policia amb metralletes..

En fi, entre tantes mesures de seguretat, quan vam arribar enmig del res més absolut semblava que ens estiguessin segrestant... Sensació que es va esvair per complet en entrar al recinte. Una hacienda immensa plena de casetes amb jocs i fins i tot un toro mecànic i cavalls! També hi havien dolços tradicionals de tot tipus però no van durar gaire en quan el Gerard els va veure..jeje.

Després dels mariachis va venir la orquestra amb ballarines i “lentejuelas” incloses.El Gerard (xutat de sucre fins les celles) els va ensenyar el que era el Chiki-Chiki (ja saveu..1. el breakingdance..2.el crusaito...) i la resta vam moure les caderes fins a dir prou...mentre, incomprensiblent, la Xènia no trobava a ningú que li fes el pes, la Sílvia passejava amb el belga de la corbata i jo descobria (quina sort la meva) que el meu amor tenia nòvia!! Els nois (més terrenals) arrasaven amb tot el menjar que podia quedar..


Vam tornar a casa sans i estalvis. Contents però convençuts, cada cop més, de que si aquells personatges que intentavem pujar al escenari eren l’èlit universitària mundial..Houston, tenemos un problema..

1 comentario:

Anónimo dijo...

Però..., Gerard... els dolços estaven fets amb sucre moreno??????
jjajaja

SOnia