Per fi! Per fi em acabat els punyeters position papers! I ens els ha imprès una noia mexicana que està a la delegació de Finlàndia. Ahir vam conèixer a una noia de Singapur que va per Myanmar i ens va convidar a anar avui a veure una piràmide amb ella. Així que aquest dematí em anat a pasejar pel bonic poble de Cholula i a veure la piràmide.
Tot anava deliciosament bé fins que em perdut el Gerard!!! Ha desaparegut i amb el mòbil desconectat. Em tingut uns minuts de tensió màxima fins que finalment em trobat al nostre "baby" (li diem així carinyosament) comprant dolços..jeje
En fi, després em tornat a l'hotel a fer una marató de position papers i després em sortit a sopar. Haviem quedat amb la delegaciói de Singapur però em arribat 20 mnts tard i han sopat sense nosaltres (es que no estan habituats als hoararis espanyols). En fi, ara ja em tornat a caseta (es a dir, l'hotel) i anem a planxar el modelito per demà i a dormir. Per cert, l'hotel és ESPECTACULAR, espero poder penjar fotos demà.
Demà...ai demà. per fi comecem! Estem tots com nens abans del dia de reis.jeje. Però de fet demà no fem res més que inscriuren's i anar a la conferència d'apertura i al Global Village. Així que serà un dia tranquil per anar coneixent l'ambient i acostumant els peus als tacons.
Bona nit bonics (tot i que ara a Barna són les 6:47 del dematí)
Un petonet.
PS: Al hotel tenen sucre moreno! El Gerard està contentíssim!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3 comentarios:
Hola Worldmuneros!!
Sóc Irene, una altra de les mamis d´Unanimun. Dissabte sopant amb la Sonia, el Toni, l´Alvar i altres antics Woldmuneros em vaig enterar que existeix aquest blog. Em sembla genial poder llegir les vostres notes de viatge a temps real i us animo a continuar informant, tot i que quan comenci el MUN segur que us costa moltísim trobar el moment per parar-vos a escriure. Aixxx, quins records, quina enveja em feu!!!
Aprofiteu, que aquesta experiència la recordareu tota la vida!!!
I jo sóc el pare del nom de l'Associació! (jo també vull algun mèrit!). Espero que esteu gaudint amb això de jugar a ser diplomàtics. Per mi va ser una experiència molt important, acadèmicament i social. Suposo que el xoc cultural no deu seu tan fort a Mèxic com a la Xina, però sempre és bo fer un exercici d'alteritat. Bé, espero que us ho passeu bé, que representeu bé a l'Autònoma i que aporteu idees per millorar el món (ni que sigui una mica). Salutacions erasmils des de Bèlgica.
Joan Manuel
Aqui estic ! No me oblidat de vosaltres. De fet, la nit abans que marxessiu a Mèxic jo encara parlava amb la Xènia per skype per saber com estaveu, quan sortieu, si ja havieu trobat hotel... Ara estic al dia amb aquest blog i el personal de la Xè.
M'esteu fent recordar moltes coses. Moltes sensacions, emocions, nervis.. però, sobretot, molta il·lusió. És una experiència tan al·lucinant que, com bé ha dit la Irene, recordareu sempre. Aprofiteu al màxim cada moment, cada rialla o cada possible llàgrima (que pot ser que apareguin...).
Bé, espero una bona memòria final, eh?
Una abraçada des de Paris,
Myriam
Publicar un comentario