DAY THREE: De cap a la piscina!!

El tercer dia va començar la veritable acció. Tots ens vam posar a la speakers list però a ningú li va tocar parlar. Malgrat això ens vam començar a involucrar més a fons. En el meu cas, Slovenia junt amb Noruega vam fomentar l’establiment d’una posició Unica Europea amb el seu correspondent working paper. M’ho vaig passar de bé! Redactant a l’últim minut, corrent amunt i avall, rellegint resolucions anteriors, dicutint...

Va ser un dia sumament instructiu. Vam descobrir 3 coses molt importants:

1.La possible falta de preparació es supleix amb ingeni i morro.

2.No serveix de res estudiar-se les “rules of procedure” perquè els chairs se les passen per... En serio, al nostre comitè la chair es referia a nosaltres com “you guys” es demanaven rights of reply en veu alta, els permetien “yields” de temps en els moderated i els unmoderated s’allargaven molt més del permès.Un cachondeo serio...

3.No es bo prendres un litre de capuccino abans de la sessió perquè te la passes tremolant.

No, en serio, tot i que el nivell estava molt alt, jo crec que tots ens ho vam passar molt bé quan sen’s va pasar la vergonya. I en un sol dia vaig aprendre més de la situació política del sud-est asiàtic i del funcionament de l’ONU que en 2 anys de carrera.

En fi, després de llegir-nos 10 working papers, d’escoltar 30 torns de paraula i d’estar a punt de trencar-nos un turmell en diverses ocasions (el terra empedrat és molt estètic però poc útil amb tacons), vam tornar a l’hotel.

Crec que fins al moment no m’he pres la molèstia de descriure l’hotel “Camino Real” i bé que s’ho mereix. És un antic monestir que manté l’estructura i gran part del mobiliari i quadres antics. En entrar et trobes amb un gran pati rodejat d’arcades amb una font al mig que netegen cada nit i tauletes on menjar. Està cobert per unes teles blanques per evitar “l’achicharrament” dels hostes. Cada habitació és diferent. La Xènia i jo en compartim una de petitona però molt acollidora amb un llit King Size i un labavo que sembla tret d’un catàleg de “Mansiones rurales”. El Gerard i el Carles estan en una més gran però de difícil accés, amb un altre llit King Size (al principi els incomodava dormir junts però ara ja semblen un matrimoni) i bones vistes. Finalment, la Ikus i la Sílvia han tingut la sort de rebre l’habitació més gran i amb 2 llits separats. Em temo que vivint el un palau així el xoc d’anar a l’hostal “Coyote Backpacker” de Mexic DF serà bastant divertit....

En fi, per on anàvem? Ah si! El següent social event! La nit de CABARET! Un cop més el lloc era espectacular. Una sala de festes amb grans làmpades penjant del sostre i un escenari amb pantalla. El dress code era “cocktail black and white” però la majoria de gent anava summament informal. I sabeu què? Nosaltres erem els més arreglats! De fet, hem estat els més elegants totes les nits!!! (Per cert Sònia, jo duia el teu vestit negre que va fer furor. Moltes gràcies guapa).

Només arribar ja van començar les actuacions. Els de la universitat de Singapur ens van impressionar amb una coreografia elaboradíssima en la que utilitzaven des de banderes a paraigües. Després els d’estats units van decidir fer una exhibició de hip-hop..tot i que no ens va quedar gaire clar que allò ho fos. Els més motivats van ser definitivament els de Veneçuela que de tan cridar i saltar casi esfondren l’escenari. Després els belgues van fer que ens moríssim de riure amb una paròdia del seu ball nacional i els australians van fer que tota la sala botés com un kangur o mogués les ales com un emu. Dues noies de Taiwan vestides a la manera tradicional li van arrencar les llàgrimes a la Xènia amb una cançó preciosa i per acabar, el host team i els chairs van esforçar-se perquè els perdéssim el respecte ballant Coyote Dax (“no rompas mas mi pobre corazón...”).

La Ikuska no va voler sortir aquella nit perquè estava molt cansada i el Gerard, la Xènia (que encara no havia trobat xicot) i la Sílvia van marxar d’horeta. El Carles i jo vam quedar-nos fins al final;ell amb uns mexicans/nes i jo amb la meva (ja estimadíssima) delegació belga.

Que si ens va costar despertar-nos al dia següent? No us podeu imaginar com. Sobretot a mi i al Gerard que havíem quedat abans de la sessió amb Europa per a començar a redactar la draft resolution...(El baby encara no m’ha perdonat que no el deixés esmorzar).

PS: perdoneu les més que nombroses faltes, però es que escric molt ràpid perquè això del wifi va per temps.