martes, 1 de abril de 2008

Compte enrrera...

Tic tac tic tac...això ja s'acaba! I quina pena! Mentre la Sìlvia intenta que la maleta li tenqui jo actualitzo per ultim cop aquest blog i la Xènia i el Gerard estant al centre comercial intentant trobar un perfum per una amiga del baby.

Fa un dia preciòs i tenim ganes de tot menys de marxar. Però, en fi, això sempre passa quan viatges. Ens ho em passat meravellosament bè que ès l'important, em fet amics i em après molt. Pel Gerard, la Sìlvia i el Carles, aquest ha estat el periode mès llarg que mai s'han estat fora de casa aixì que, com ja preveieu, aquests dies ha Mèxic seran una experiència innoblidable (sobretot pels centenars de fotografies que el gerard a fet!!).

Mentre escric, a fora es sent llunyà el soroll del tràfic i al pati interior els ocellets que avui estan cantant com mai (en un moment Mary Poppins he cregut que es venien a despedir). Sè que em faig pesada però no puc acabar aquest ùltim comentari sense tornar-vos a agraîr tot el que heu fet perquè poguem haver viscut aquesta experiència fabulosa. Mil gràcies de tot cor.

Ens veiem molt aviat carregats de abrasades i anècdotes epr explicar-vos.


he pensat en posar THE END però crec que el més adecuat ès

TO BE CONTINUED...

3 comentarios:

Anónimo dijo...

Perdoneu no haver escrit cap comentari, més enllà del compartit amb la mami suprema :P

No puc sinò felicitar-vos per aquest genial bloc, ens heu fet sentir al vostre costat, per milers de quilòmetres de distància que hi puguin haver. Sincerament, m'heu fet sortir un 'gusanillo' de ràbia per no haver pogut anar-hi i compartir aquests dies des d'allà.

El setè delegat

Anónimo dijo...

Posdata: Prepareu-vos pels interrogatoris!

Myriam dijo...

Esteu guapíssims tots/es! Felicito a la reportera "dicharachera" per les seves cròniques (m'has fet sentir en tot moment al vostre costat. Les descipcions, les emocions..Em dóna la sensació que no m'he perdut res). Un "chapó" per les pajarites dels nois. Un "ets genial i única" per la Head (ella ja m'entén..). Un "valiooo la penaa" per la Silvia i la seva corbata belga.. I un "con dos cojones" per la que va marxar tota sola a Mèxic D.F.

Ja us vaig dir que una experiència com aquesta un canviaria. M'alegra molt veure que la "pinya" que us va comentar s'ha realitzat.

Un petó ben gran des de Paris als 6. Tot i que no us ho creieu, jo estic molt orgullosa de vosaltres.

Myriam.